La màgia il·lusionista del pare Ciuró va ser la protagonista a la nostra vila durant els mesos d’estiu. Sis actes màgics van ser els que van emmarcar aquest cicle i més de 1.000 espectadors van gaudir de mags tan coneguts com el Mag Lari i Enric Magoo: una iniciativa de l’Ajuntament per promocionar un art que tant fascina grans com petits i també per donar renom a un vilatà tan important com Wenceslao Ciuró.
Els diversos actes van realitzar-se en diferents indrets de la vila, com el Centre Espai Escènic i el Bosquet de Can Sedó, i tant hi va haver tallers de màgia com espectacles i cinema a la fresca, múltiples actes que van fer del cicle un èxit rotund de participació.
A dalt dels escenaris de la nostra vila hi han actuat mags d’arreu de Catalunya i en algunes ocasions han estat acompanyats pels nostres vilatans, que els han ajudat a fer els seus impressionants trucs de màgia. Les expectatives per a l’any vinent són molt positives i, mentre que aquest any els mags provenien de l’àmbit català, es preveu que en properes edicions hi hagi més ressò a nivell internacional. No obstant, cal donar les gràcies als familiars de W. Ciuró per la seva bona acceptació i la seva disponibilitat per a realitzar el cicle.
Wenceslao Ciuró, el pare de la màgia il·lusionista, va ser un important personatge en la seva època, i és per això que Joan Florensa i Parés, arxiver provincial de l’Escola Pia de Catalunya, ens ha fet arribar aquest text:
El pare Ciuró era il·lusionista. Ho feia amb convicció. De les seves sessions se’n sortia alegre, optimista. Transmetia el que ell sentia.
Va néixer a Castellterçol el primer de març de 1895. Als deu anys començà a estudiar als escolapis de Moià. Allí se li obriren les seves dues vocacions: ser sacerdot escolapi i il·lusionista. Els jocs de màgia li serviren per atraure l’atenció i afecció dels infants cap a la catequesi. Els anys que va residir al col·legi Calassanci de Barcelona cada divendres anava a la classe de pàrvuls i els feia una sessió d’il·lusionisme: com glatien els petits aquella tarda!
Era un ventríloc excepcional. El seu ninot era el Lluïset. Es compenetraven de meravella i els petits s’identificaven amb el ninot. Un nen després d’una sessió va dir a la seva mare: “Sempre m’havia pensat que el Lluïset era de cartró!.
El pare Ciuró es preparà i perfeccionà contínuament en la seva vocació de mag. De jove contactà amb Joaquim Partagàs, que regentava la botiga El Rey de la Magia. Aconseguí tractar Fu-Manchú quan va fer estada a Barcelona. El pare Ciuró assistia a les sessions de nit que aquest famós mag feia a El Molino del Paral·lel. Esperava en un racó per no ser vist durant certs espectacles no aptes per a capellans en aquells anys i un interventor l’avisava quan entrava en escena Fu-Manchú.
La seva primera actuació per al gran públic va ser a invitació del moviment d’Exercicis Espirituals del P. Vallet. El diari El Matí se’n va fer ressò i li donà popularitat.
De 1836 fins a 1845 residí a França, en una zona ocupada pels alemanys, al bisbat de Langres. Estava a punt de començar la missa a la parròquia i un oficial nazi li diu que el general l’espera. “Primer és el primer”, va respondre el pare Ciuró, i sortí a celebrar la missa. Davant de la tropa nazi i dels seus partidaris va fer força sessions; acostumava a fer una capta de diners que després entregava a la resistència francesa.
El 1945 anà al bisbat de Madrid. L’enviaren per un any a Boadilla del Monte, poble que havia estat destruït durant la guerra. Feia sessions als pobles veïns i així aconseguí moblar i arranjar la seva església. No demanà ni un duro als seus parroquians.
Fora d’aquesta curta sortida a un poble de la serra, residí a Madrid fins el 1872, en què es jubilà. Era convidat a festes familiars. Actuà davant d’altes personalitats del govern. Va tenir alguna intervenció al palau del Pardo davant el cap d’Estat. En una sessió a la qual assistiren un bon nombre de ministres, com a número final, començà a treure mocadors de la faixa amb la gràcia que el caracteritzava; quan tots els assistents estaven rient i aplaudint, va treure entremig una senyera que continuà sent aplaudida. Era murri!
Publicà tretze llibres explicant els trucs dels jocs. Creia que així es dignificaria la professió, cosa que s’ha confirmat. Encara se’n publiquen alguns d’ells!
El pare Ciuró era optimista, creador d’il·lusions. La seva vida no va ser pas un passeig de roses, hi trobà moltes espines. La il·lusió l’ajudà a saber mirar endavant.