Ajuntament de Castellterçol

EL CASTELL DE CASTELLTERÇOL. ARQUEOLOGIA

Des de l'any 1993 es porta a terme l'estudi arqueològic de les restes subsistents del Castell de Castellterçol. La recerca que es porta a terme en el jaciment té com a objectiu establir a través de les restes arqueològiques que durant l'excavació van apareixent, l'evolució arquitectònica del castell i l'us que tingueren els diferents espais al llarg de la seva ocupació. Bona part dels elements arquitectònics que formen actualment el mas del Castell són les restes conservades del castell construït durant el segle XII per Guillem Tedmar. Es tracta d'una típica residència senyorial fortificada. Els elements arquitectònics que la defineixen són un recinte emmurallat, defensat per un fosat excavat a la roca, una edificació central y una església. Tot i que en el cas de l'església de Sant Miquel aquesta s'ha conservat fins a l'actualitat, d'altres espais han estat modificats (la muralla s'ha convertit en façana del mas), d'altres han estat inutilitzats (el Fost) i alguns han sofert un procés destructiu (el recinte central); uns i altres, però, constitueixen una part essencial del patrimoni històric i arquitectònic de Castellterçol.

EL CASTELL VELL

El Castell de Castellterçol constitueix un conjunt arquitectònic d'entitat remarcable degut a l'estat de conservació d'aquells elements i estructures que el conformen. Es per aquest motiu que hom pot considerar que, malgrat el procés evolutiu que ha sofert al llarg dels segles, el conjunt estructural esdevé un model típic d'assentament defensiu d'època alt medieval (s. XI-XII) format per un recinte fortificat, defensat per un perímetre emmurallat i un fosat.

LA MURALLA

Al cim del turó se situa pràcticament la totalitat d'estructures conservades del castell. L'element que emmarca el castell és un recinte murat de planta poligonal de cinc costats, amb una superfície interna d'uns 750 m2. El clos, orientat E-O., adopta aquest perímetre irregular degut a que els seus panys s'assenten directament sobre el substrat natural de la roca, resseguint la topografia del turó. Els murs del recinte presenten diverses filades d'espitlleres d'uns 60 cm d'alçada, fet que confereixen a la muralla un innegable aspecte defensiu. Per la part oest, el pany de muralla és defensat exteriorment per un fosat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca, que actualment es troba parcialment reomplert.

EL RECINTE CENTRAL

Segle XI-XIII
Dins d'aquest perímetre, que sembla haver sofert diverses reparacions ja en època baix medieval, i en una posició central, se situa una construcció de planta rectangular, orientat en direcció E-O, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,4 m conserven una alçada d'entre 3,5 i 4,5 m exceptuan el mur oest que ha conservat el seu alçat originari de prop de 10 m. Igual com el recinte emmurallat, en cada un dels murs perimetrals de la construcció s'obren línies defensives formades, en els murs llargs, per 12 espitlleres i, en els curts, per 10 espitlleres. L'accés a l'interior d'aquest recinte s'efectuava per una porta oberta al pany de llevant.

Segle XIII-XV
Durant la segona meitat del segle XIII, segurament coincidint amb la compra del castell per part del monestir de Santa Maria de l'Estany, es portà a terme una gran reforma de l'edifici i es procedí a redistribuir l'espai. Així doncs, la gran sala de la planta baixa es dividí en dues grans habitacions, cobertes amb un sostre embigat i sustingut per arcs faixons apuntats. Una de les habitacions s'hauria utilitzat com a celler, mentre que l'altre funcionà com a una gran entrada, des de la qual s'accedia, a través d'unes escales laterals, al primer pis.

Segurament degut al terratrèmol de 1448, el castell vell quedà molt malmès i calgué fer reformes d'apuntalament dels arcs que sostenien el primer pis. Tot i que es va mantenir la distribució anterior, una part de la gran habitació, ara dividida en 2 àmbits, s'utilitzà com a cuina.

A finals del segle XVI, l'abandonament del recinte central del castell com a residència motivà el seu enderrocament progressiu.

L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

A migdia del recinte murallat, es troba l'església de Sant Miquel, també dita ermita de la Mare de Déu del Remei. Es tracta d'un edifici de nau rectangular, coberta amb volta de canó seguit. la capçalera presenta un absis de planta semicircular, amb volta de quadrant d'esfera i amb finestra absidal de mig punt. Tenint en compte les primeres notícies documentals, sembla que l'església de Sant Miquel fou construïda a finals del segle XI, principis segle XII per Tedmar Mir, tal com així ho reconegué en el seu testament sacramental. En època Moderna, s'afegí un cos lateral a la banda sud i es modificaren, també, la façana y el campanar de cadireta.

EL MAS CASTELL

A mitjan segle XIV, quan el castell ja havia perdut bona part de la seva funció, es construí entre la muralla est i la façana principal del recinte central del castell, un mas, que els documents anomenen mas Castell inferior, per oposició al Castell vell o superior.

Al segle XVI, es va construir una nova entrada al mas, l'actual porta dovellada oberta al pany de muralla est, que es converteix en la façana principal. Malgrat que n'ha estat alterada la distribució i la funcionalitat de l'espai, del mas del segle XIV-XVI es conserva el traçat de la planta baixa -a dues alçades-, així com els arcs faixons que sustentaven la coberta d'embigat de fusta d'aquest i els ingressos originals. Posteriorment, als segles XVII-XVIII, es procedí a aixecar un pis d'alça sobre l'estructura, conferint-li la fesomia arquitectònica que hom pot veure actualment.

LA TORRE DEL MAS

Al segle XIX, la família Guàrdia, propietària de la finca, procedí a construir una elevada torre de planta quadrada al centre del mas. La tradició oral diu que la torre fou construïda per tal de poder veure des del mas el poble de Moià.

Text escrit per l'arqueòlogo Marina Miguel

Història - Excavacions - Actes culturals - Grup d'amics - Turisme rural - Adreça de contacte