Ajuntament de Castellterçol

LA FESTA DE L'ESCUDELLA

Festa del dimarts de l'escudella i carnestoItes

Sobre aquesta festa en podríem omplir fulls i més fulls. És secular i es celebra cada any el dimarts abans del dimecres de cendra, sempre en la setmana dita de Carnaval, abans de començar la quaresma cristiano-catòlica.
En el Call dit de l' Escudella, es preparen durant el dia abans, una filera de tubs a posta, que fan de clemàstecs per penjar-hi les calderes o perols d'aram dels de matar porc, que prèviament s'han hagut d'aplegar anant a diferents cases del poble. Els cuiners són vilatans voluntaris que d'any en any repeteixen la tradició a les ordres dels més vells. L'escudella és grassa: s'hi posa arròs i fideus i els ingredients solen ser porc, vedella i pollastre. Abans es matava un porc expressament i hom posava un cullerot de llardons a cada caldera, talls de botifarra negra, trossos de carn magra, etc. Al punt de la una del migdia els semalers, amb barres de ferro ja preparades, pugen les calderes a la Plaça Prat de la Riba i les arrengleren a la part dels jardinets.

El rector beneeix l'escudella i es resa un parenostre per als fidels difunts. Després, en poc més de vint minuts es reparteix. La quantitat a condimentar varia d'any en any.

En els darrers deu anys se solen cuinar entre 30 i 35 calderes d'escudella, amb un promig que oscil·la entre els 30 i els 90 litres de brou. Acabat el repartiment, el jovent se la sol menjar a la mateixa Plaça, jardinets, Avinguda Ramon Albó, Escales... la tarda abans hi havia cinema. En els darrers anys sol organitzar-se un ball de tarda amb concurs de disfresses i premis d'obsequi per als millors disfressats. No cal dir que durant el matí el poble és una festa. Des de la dècada deIs 70 i 80, solen venir cada any a la Festa, avisant abans l'Ajuntament, una colla d'autocars d'avis jubilats i d'infants en edat escolar que no es volen perdre una festa tan popular i arrelada. També es fa la passejada del Carnestoltes amb cercavila i xerinola pels carrers i el pregó a la Plaça, actes força animats per la quitxalla i jovent que hi participa.
 
Fragment de "Castellterçol, Historia de la vila i el seu terme" d'Antoni Pladevall.
Eumo Editorial / Ajuntament de Castellterçol, 1991

Un costum que s'ha conservat ben ufanós és el de repartir l'escudella el dimarts de Carnestoltes. A la plaça es col·loquen varis perols grans i a base d'arròs, fideus, cansalada, botifarra, costella de porc i altres queviures que aporten els veïns i l'Ajuntament, es condimenta un suculent dinar. Les autoritats assisteixen a l'acte en què el Rector beneeix l'escudella i tot seguit comença el repartiment a tothom qui apropa un plat o una olla, no regatejant-se la ració mentre hi ha existència.

És un espectacle pintoresc i àdhuc exemplar, ja que almenys per una estona s'estableix la germanor entre els veïns de totes classes i edats. Sobre l'origen d'aquest costum havia pensat que podia venir del fet que en les ordenances de la vila de l 'any 1587 s'estipulava que per Sant Maties, que és el 24 de febrer, es fes l'elecció dels Jurats i el Consell, i el diumenge de Carnaval, la de Batlle. I creia possible que, per celebrar-ho, el dimarts de Carnaval es repartís l'escudella.

Però després he sabut que cinquanta anys enrera es feia també a Sant Feliu de Codines, a Caldes de Montbui i a pobles d'altres comarques llunyanes, atribuint-se que, fos per no haver-hi fondes o per estalviar els diners d'un dinar, es donava escudella als qui venien de fora i portaven un plat. ¿Per què acudien als pobles en tal diada els pagesos o veïns de petits nuclis rurals, sobretot el jovent? Sembla que era per a presenciar les festes del Carnestoltes. I tenir el dinar assegurat no deixava d 'ésser un al·licient.

Fragment de "La Vila de Castellterçol" d'en Jaume Carrera i Pujalt.
Barcelona: Bosch, 1948