Ajuntament de Castellterçol

BIOGRAFIA DE L'ARTISTA: Una vida i una obra

Josep Franch Clapers, fill de Castellterçol (Província de Barcelona), va néixer el 1915. El seu pare era constructor de carruatges, la seva mare, mestressa de casa.

Des de molt jove el nen mostra unes inclinacions i uns talents artístics que els seus pares estimulen. De l'escola parroquial passa a l'escola dels Patrons Decoradors de Barcelona, després a una empresa de decoració de sants, després al taller d'imatgeria religiosa d'Olot, i per fi, a principis dels anys trenta, assisteix a les classes de la Llotja.

Amb les bases tècniques imprescindibles i el seu talent personal comença a guanyar alguns premis que permeten augurar un futur esperançador.

Apareix però la guerra i trasforma la seva vida i la seva obra. Portat per el seu entusiasme juvenil i les seves conviccions humanistes participa en els combats del front d'Aragó amb les milícies. Al cap de poc temps s'allista a l'exèrcit de la República.

Al caure Catalunya en poder dels nacionals es suma a la llarga caravana dels vençuts que es retiren, espavorits, cap a la frontera francesa.

L'acollida no es l'esperada. Com la resta, és tancat un any en dos camps de concentració: primer San Cebrià (Pirineu Oriental) i després Gurs (Baix Pirineu).

Segons van passant els llargs mesos, les condicions van millorant, passant de infrahumanes a pèssimes i Franch Clapers té dos preocupacions: sobreviure i testimoniar.

El seu testimoni el constitueixen els centenars de dibuixos que va acumulant diàriament i és la més abundosa i esgarrifosa crònica dels camps francesos per refugiats republicans espanyols.

Franch sempre es negarà a vendre aquestes obres, ni tan sols quan li ofereixen molts diners. Ell no considera que siguin de la seva propietat. Pensa que són propietat col·lectiva ja que són l'empremta d'uns homes senzills i desinteressats que coneixien el preu dels valors humanistes.

Franch Clapers surt del camp, integrat en una Companyia de Treball destinada a Sant Remi de Provença. Als pocs mesos s'apoderen d'ell els alemanys que acaben d'envair el sud de França i l'obliguen a treballar en les fortificacions de la costa mediterrània.

Així que pot s'escapa i viu mesos de clandestinitat fins l'alliberació del territori francès, i es casa amb la filla dels que a Sant Remi l'havien acollit i ajudat.

A pocs quilòmetres de Sant Remi, davant la tomba del poeta Frédéric Mistral, es produeix una retrobada molt emocionant amb Pau Casals. Ambdós havien exercit les seves respectives arts en el mateix edifici de Barcelona abans de la guerra.

L'any 1945 Franch Clapers exposa a París els seus dibuixos de l'èxode i dels camps. L'exposició la va visitar Picasso, altres artistes rellevants, intel·lectuals parisencs, obrers de  les grans empreses, així com les autoritats de l'exili espanyol:  Bernardo Giner de los Ríos, Ministre de la República i Josep Irla i Bosch President  de la Generalitat de Catalunya. L'èxit obliga a triplicar la durada de l'exposició.

L'artista rep afalagadores propostes per treballar i desenvolupar el seu art a París, però la salut de la seva esposa i diversos compromisos no li ho van permetre. De retorn a Sant Remi crea i desenvolupa una empresa de pintura i decoració d'edificis.

Paral·lelament acull l'influència d'Albert Gleizes, un dels fundadors del moviment cubista amb qui conversa diàriament. I el rumb de l'obra de Franch canvia totalment. Desgraciadament, Gleizes mor quan estava a punt de presentar a Franch als cercles artístics mes prestigiosos.

Però l'empremta de Gleizes ja és clara. Franch aplica les seves teories i el seu exemple inventant l'escultura cubista en talla directa, el mosaic cubista, desenvolupant la pintura muralista cubista i explorant la vidriera cubista.

Després del terratrèmol que va suposar la Guerra Civil Espanyola i després de la II Guerra Mundial, Franch necessita deu llargs anys d'abstracció per acceptar que la vida segueix el seu rumb. Són temps però positus, perquè suposa que es dediqui a altres horitzons.
Ara té una esposa, una filla i nét francesos. La seva empresa artesanal li permet anar vivint, construeix ell mateix la seva pròpia casa a Les Baux. Les muntanyes àrides dels Alpilles,  les oliveres, les planes de la Crau l'inspiren. Rep i integra les tradicions provençals.
Pinta, realitza mosaics, aviat crea vidrieres, esculpeix. No obstant això el record dels traumes passats no el deixa en pau. Aquí està la vida, en aquest paisatge nou, encara que ara sigui una vida sense l'esperança de tornar.

L'any 1987 Franch Clapers fa una important donació de les seves obres a la Generalitat de Catalunya (207 dibuixos i quadres) demostrant així que mai no ha oblidat ni oblidarà la seva terra natal.

L'obra de Franch Clapers és avui impressionant per la seva extensió i varietat.

Tot i que Franch Clapers va tenir diverses oportunitats per donar-se a conèixer i obtenir fama internacional a través dels mitjans artístics i mediàtics parisencs, va preferir seguir sent un home senzill, generós, pudorós i fidel. Fidel a la seva família, fidel als seus amics, fidel a les seves certituds humanistes.

Moltes obres seves es troben avui repartides pels cinc continents. No obstant, fins  el moment de la seva mort, el 27 de novembre de 2005 (97 anys), Franch va continuar al sud de França, dibuixant, pintant, esculpint, martellejant la pedra dels seus mosaics i soldant el plom de les seves vidrieres.

Descansa al cementiri nou de Saint Rémy de Provença.
A l'octubre de 2009 l'ajuntament d'aquesta localitat va donar el seu nom a una nova avinguda: Avinguda Josep Franch Clapers."