Ajuntament de Castellterçol

Josep Franch i Clapers va néixer a Castellterçol el 23 de maig de 1915 fill de Josep Franch i Font -constructor de carruatges- i de Concepció Clapers i Espinet. Inicià els seus estudis a l’escola parroquial del poble on als set anys omplia cartipassos amb dibuixos que després bescanviava amb altres nois per solucions de problemes aritmètics que li eren difícils de resoldre.

Als 14 anys es traslladà a Barcelona per assistir a l’Escola de Patrons Decoradors. Poc després començà a treballar per al taller d’imatgeria religiosa Bochaca d’Olot, on practicà l’escultura, el daurat i l’ornamentació de sants. A l'inici dels anys trenta tornà a Barcelona per assistir als cursos de Llotja on descobrí la pintura a l’aigua obtenint el primer premi de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. Són anys d’aprenentatge i d’admiració vers alguns artistes que en aquell temps exposaven a la ciutat com Alsina, Farré, Cases, Sunyer, Llimona, Clarà i Picasso.

Al final de la guerra civil espanyola, com milers de combatents, passà a França, on viu el calvari dels camps de concentració de Saint-Cyprien i Gurs. És durant aquesta peregrinació cap a l’exili que Franch Clapers realitza els centenars de documents d’aquella epopeia gràfica. En aquells anys té dues preocupacions: sobreviure i testimoniar. El seu testimoni el constitueixen els centenars de dibuixos que va acumulant diàriament i és la més abundosa i esgarrifosa crònica dels camps francesos per a refugiats republicans espanyols. Al cap de pocs mesos d’estar al camp de concentració s’apoderen d’ell els alemanys que acaben d’envair el sud de França. L’obliguen a treballar per a l’organització TODT en el camuflatge de bateries de costa i fortificacions. En aquest període, evità moltes deportacions. Quan la gestapo el va pressionar per a obtenir informació de la resistència, Franch Clapers es negà a fer de delator i aconseguí evadir-se i refugiar-se als Baixos Alps. Els alemanys tement pels plànols de les fortificacions inicien una campanya de recerca. Quan ja el tenien encerclat va ser avisat per la resistència i aconseguí novament escapar-se. Durant uns mesos va viure en clandestinitat fins a l’alliberació del territori francès.

Després de la guerra s’establí a França i exposà a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i finalment, el maig de 1946, a París. Aquesta exposició fou presidida pel president de la Generalitat a l’Exili Josep Irla amb la presència de Giner de los Ríos com a representant del govern de la República, les autoritats franceses del moment i fins i tot Pablo Picasso.

Posteriorment Franch Clapers s’orientà vers l’art mural i l’any 1963 va obtenir la medalla d’or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi li obrí moltes portes i començà a exposar al Canadà, Estats Units, Florència, Munic penjant els seus mosaics a diversos llocs del món. Després de l’èxit de l’exposició de París, Franch és reclamat per treballar-hi però ha d’abandonar el projecte per problemes de salut de la seva dona.
Retornat a Saint Remy, i per tirar endavant econòmicament ha de dedicar-se a la decoració. Ell, però, no renuncia al seu propòsit i es lleva cada dia a les cinc del matí per treballar tres hores diàries en la seva activitat preferida: la pintura, l’escultura, el mosaic i el vitrall. Un costum laboral que manté quan ja s'hi pot dedicar plenament perquè considera que al matí es treballa molt millor.

L'any 1997 Franch Clapers fa una important donació de les seves obres a la Generalitat de Catalunya demostrant així que mai no ha oblidat ni oblidarà la seva terra natal. amb l’objectiu que puguin ser exposades. Ara, part d’aquelles obres es podran veure a l’Espai Franc de Castellterçol, el seu poble natal que tanta estima li té.

L'artista castellterçolenc Josep Franch Clapers va morir, per una parada cardiorespiratòria, la matinada del diumenge 27 de novembre a l'edat de 90 anys a la seva casa de Saint Remy.

L'alcalde de Castellterçol Manel Vila així com l'exalcalde Lluís Montañà i familiars de Franch que viuen a Catalunya van assistir als funerals civils que a "cimetière ancien" la part antiga del cementiri de Saint Rémy de Provence

L'Ajuntament estava tramitant el procés per anomenar-lo fill predilecte de la població; ara aquest distinció passarà a ser la medalla de la vila. Alhora s'estava portant a terme el procés per donar el seu nom a la plaça que hi ha davant del seu museu, inaugurat l'estiu passat i on s'exposa una part important de la seva obra. Durant les festes de Nadal, l'Ajuntament té previst organitzar un acte d'homenatge.