Ajuntament de Castellterçol

Cal Amalric

Cal Amalric es una de les cases més antigues i singulars de Castellterçol.
A continuació teniu uns textos que us expliquen el perquè:

Text de Ramón Arús sobre "Les cases més antigues de la vila"

"L'any passat parlàvem de les possibles causes que, al llarg de la història, podien haver determinat la singularitat de què la Vila sigui més encimbellada que el Castell i del seu relatiu allunyament.

Assenyalàvem que una d'aquestes causes podria haver estat l'existència de la sagrera -terra sagrada al costat d'una església- de Sant Fruitós de la Ginebreda, nom antic de la parròquia, que empararà els cultivadors de la terra de les exigències i malvestats dels senyors feudals en les seves bandositats per afermar els seus drets reals o pretesos o adquirir-ne de nous, quasi sempre a costes dels més febles. Tot això féu al segle XI, molt insegurs els béns i fins i tot les vides dels pagesos i que aquest tendissin a agrupar-se dalt de la carena enlloc de fer-ho a baix al voltant del castell. Això i l'establiment o promoció d'aretesans quie amb els seus oficis i serveis atendrien el tràfic dels vells camins que comunicaven el Bages, l'Osona i el Vallès. La venda per part dels Xammar, a principis del segle XIII, de tots els seus drets al Monestir de Santa Maria de l'Estany no féu res més que consolidar l'estructura que ens ha arribat fins a nosaltres. La governació del poble i el terme ja no residi al Castell sinó a la Parròquia convertida en Pabordia de l'esmentat Monestir.

També un document guardat a l'Arxiu Capitular de Barcelona testimoniava de l'existència de la sagrera l'any 1072.

Traducció del pergamí 1-4-251 de l'Arxiu de la catedral de Barcelona, any 1072 (segle XI)

En Nom de Déu, Jo Bonfill Enngó i la meva muller Sicardis us venem a vos Fulcó Amalric i a la teva muller Bonadona, compradors, per aquest escripturs de venda us venem El Segrer que es troba prop de Sant fruitós de Castellterçol, que ens va venir a nosaltres, els venedors, per la nostra condició o per qualsevol altres drets.

I es troba aquest sagrer amb la planta o pis, amb les portes o portals, entrades i eixides i amb l'hort que té termenat; en el comtat d'Ausona o a Castellterçol a tocar l'església de Sant Fruitós, i termeneja per totes les seves bandes en l'alou de Sant Fruitós màrtir. Tot quant s'inclou dintre aquestes terminacions o límits us ho venem íntegrament amb les seves entrades i eixides, pel preu de tres mancusos i això és manifest.Tot això ho passem del nostre dret al vostre i del nostre domini a la vostra potestat I si nosaltres venedors o algun home anés en contra d'aquesta venda per a trencar-la que no pugui fer això, sinó que hagi de pagar el doble amb tots els seus milloraments, i en endavant aquesta venda sigui ferma i estable sempre i en tot temps. Es va fer aquesta venda el dia de les nones de març (7 de març) de l'any 13 del regnat del rei Felip. Signa Bonfill, signa Sicardis que fan aquesta venda i la firme i la fan firmar als testimonis. Signa Oliba, signa Guillem Mir, signa Alorví. Llovet, sacerdot que va escriure aquesta venda el dia i any abans dit.

Deixant de banda les fórmules i reiteracions pròpies del seu temps amb aquest document, a més de l'existència de la sagrera i del seu preu -el mancus era una moneda d'or musulmana però també utilitzada pels cristians- permet localitzar la casa objecte de la transacció: es troba al costat de l'església i el seu comprador es diu Amalric, no hi ha cap dubte que es tracta de la casa del carrer de la pabordia actualment amb el número 19 coneguda de sempre com a Cal malric -corrupció o contracció de Ca l'Amalric- on fins no fa gaire obria les portes la Fionda Clapers confluència de bon tracte i cuina excel.lent, prestigi de la vila.

Els actuals Clapers es saben posseïdors de la Casa des de temps reculats, bé podrien ser descendents de Fulcó Amalric i que amb el cognom perdut per manca de successió masculina, el nom de la casa però, s'hagi mantingut fins a nosaltres. (...)

No hi ha dubte que a més de Cal Malric, hi haurien altres cases al carrer de la Pabordia, als carrers de Barcelona i Sant Joan, des de la plaça de l'església fins a l'era d'en Xec; des d'allí els seus habitants atalaiarien l'horitzó, els camins i el Castell i amb ull avesat pel costum i l'experiència podrien saber amb temps els perills o les bonances i predir la precaució o la tranquil.litat en l'afany de cada dia i durant centenars d'anys.(...)"

Text de Sílvia Llonch sobre "Un antic capitell de Castellterçol"

"De les mostres escultòriques a Castellterçol a partir de l'any mil fins el nostre segle n'han sobreviscut sols unes poques peces aïllades i desconectades del seu desplaçament. Per aquesta raó creiem interessant donar a conèixer aquest petit capitell trobat a la façana principal de l'antiga casa Amalric.

El capitell està esculpit en un bloc de pedra sorrenca de gra més aviat gruixut de mides reduïdes (16x16x13 cm). SOlament dues de les seves cares encara conserven la decoració inicial. En una d'elles hi ha representat un bou. En l'altra, que forma angle amb l'anterior pel costat esquerre, una flor o estrella de sis pètals amb incisió central. Cada un d'aquests elements decoratius està festonejat per una tija que es recull en la part superior del cistell formant tres fulles.)