Matí
Tarda
Són unes construccions excavades d'uns 9 a 12 m de fondària per 10 m de diàmetre, amb parets i voltes de maçoneria, perfilades, la majoria fetes amb pedra, on es guardava i conservava el glaç o la neu glaçada per al bon temps. Per això estan construïdes la majoria a les voreres del riu.
La construcció és molt sòlida (algunes parets arran de base tenen fins a 3 metres de gruix) i a la paret orientada a la riera s'hi deixava un portell d'un metre d'alçada per 30 cm d'amplada per tal de facilitar l'evacuació de les aig¸es quan la bonança de l'estiu fonia el gel sobrer.
Són un exemple típic de l'arquitectura catalana, emprant els coneixements i aplicacions de la volta romànica, creus d'aresta i contraforts medievals.
Conegueren el seu moment de brillantor en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX, quan el comerç del glaç comportà una de les principals fonts d'ingressos de la vila, junt amb el sector tèxtil. La principal consumidora de gel era Barcelona.
Com a testimoni d'aquell període, resten al llarg de la geografia del terme una dotzena de poues, algunes en molt bon estat i d'altres ja mig enrunades.
Són conegudes les poues del Molí Nou, de la Fàbrega, de Cal Carabrut, de Cal Revitllat, del Vapor.