Ajuntament de Castellterçol

La Creueta

El terreny és format per solatges terciaris, especialment de gresos i calcàries de l'eocé i l'oligocé, i per tascons de conglomerats que es manifesten en un bon sector dels termes de Castellterçol i Granera amb una disposició bàsicament de capes horitzontals.
Les altituds més notables del terme es troben al sud, com per exemple el Puig Rosanes de 827 m. Però és en la petita serra trencada i feréstega que marca el límit meridional del Moianés on es troba un dels cims més notables: el Serrat de les Pedres, de 952 m.
Un important nombre de torrenteres que circulen pel terme són alhora resultat i causes agents dels accidents del terreny i, per això, en les parts més baixes, on els materials calcaris alternen amb margues impermeables, es produeixen fonts i petites deus d'aigua. Les rieres de l'Espluga i de St. Joan s'escolen al riu Llobregat per mitjà de la riera de Marfà, mentre que la riera de St. Quirze (capçalera del riu Tenes) desemboca al Besòs.
Antigament, el roure martinenc era l'arbre per excel.léncia dels boscos de Castellterçol, però ara només queden importants clapes al sector est del terme. També és molt important el pi, sobretot el pi roig, si bé és en els termes de Castellterçol i Granera que hi ha la zona de contacte entre el pi roig i el pi blanc amb el pi pinyer. És notable la pineda de la Fàbrega i altres del sector que mira Marfà. La superfície forestal del terme és de 22,85 km².