Ús obligatori de mascaretes. Informació pràctica a tenir en compte

Dijous, 28 de maig de 2020 a les 00:00

El Butlletí Oficial de l'Estat Espanyol ha publicat una ordre que regula l'ús obligatori de mascaretes a la via pública (preferentment higièniques o quirúrgiques), en espais a l'aire lliure i en qualsevol espai tancat d'ús públic o que es trobi obert al públic, sempre i quan no sigui possible mantenir una distància de seguretat interpersonal de 2m.

L'ús de mascaretes és obligatori per persones de 6 anys o més, i recomanable per a infants entre 3 i 5 anys.

Queden eximides d'aquesta obligatorietat aquelles persones amb dificultat respiratòria que pugui agreujar-se pel seu ús o que ho tinguin contraindicat per raó de salut o discapacitat.

Tampoc cal dur mascareta en el desenvolupament d'activitats que, per la seva pròpia naturalesa, resulti incompatible el seu ús i per causa de força major o situació de necessitat.

Les mascaretes són una mesura de protecció addicional, sempre que s’utilitzin correctament, però no substitueixen les mesures de prevenció més efectives: la distància de seguretat respecte d’altres persones i la higiene de mans freqüent.

Les mascaretes tenen dues funcions bàsiques:

  • Protegir altres persones de la contaminació de la nostra saliva.
  • Protegir-nos el nas i la boca de la contaminació de la saliva d'altres persones.

 

Quins tipus de mascaretes hi ha?

Les més bàsiques són les mascaretes quirúrgiques. Eviten que les persones que les porten posades transmetin agents infecciosos. Són d'un sol ús i, per tant, no es poden reutilitzar.

Les mascaretes autofiltrants són les que ofereixen més protecció contra el coronavirus, perquè no només eviten que les persones que les porten transmetin la infecció, sinó que també les protegeixen del contagi.  Es diuen autofiltrants perquè filtren les partícules en suspensió exteriors. N’hi ha de tres tipus, en funció del percentatge de protecció que ofereixen davant d’aquestes partícules: FFP1 (les menys efectives), FFP2 i FFP3 (les més efectives). Només són reutilitzables si estan marcades amb la lletra R  i, a més, en la majoria de casos, tenen data de caducitat.

Les mascaretes casolanes no substitueixen les anteriors, però sí que poden tenir una funció higiènica i de barrera per contribuir a impedir la propagació de les gotetes respiratòries que expulsem quan tossim, esternudem o parlem.

L’escut facial o màscara protectora facial és un altra opció per reduir la transmissió a nivell comunitari i està  pensat com a barrera efectiva per evitar contagi via fluids, i protegeix ulls, nas i boca, especialment davant actes reflexes com tocar-se la cara i el seu ús és compatible amb la utilització de mascaretes  de protecció respiratòria.

Poden ser 100% de plàstic (PET o policarbonat) en els models d’escut destinats a col·lectius específics (persones sordmudes, logopedes, mestres d’educació infantil, llocs de treball de seguretat,...). També hi ha un tipus fet de cartró  amb un visor de plàstic.

Aquest tipus de protecció facial comporta una reducció molt important d’exposició al virus, alhora que permet  comunicar-se millor amb els altres i mantenir la percepció de la parla gràcies a una correcta visibilitat de les expressions facials i dels llavis.

 

En quins casos s’ha de portar mascareta? 

Actualment és obligatori portar mascareta:

  • Per a totes les persones de 6 anys o més, a la via pública, en espais a l'aire lliure i en qualsevol espai tancat d'ús públic o que es trobi obert al públic, sempre que no sigui possible mantenir una distància de seguretat interpersonal de 2 metres.
  • No caldrà en aquelles persones amb dificultat respiratòria que pugui agreujar-se pel seu ús o que ho tinguin contraindicat per raó de salut o discapacitat.

Cal recordar que l'ús de mascareta també és obligatori en els centres sanitaris.

I se'n recomana l'ús:

  • Per a tos els infants d'entre 3 i 5 anys, en els mateixos casos en què és obligatori per a la resta de persones. 
  • A casa, quan s’estigui en situació d'aïllament per diagnòstic o sospita de diagnòstic, i quan s’hagi de cuidar i atendre una persona malalta o sospitosa d'estar malalta.

 

Com s’han d’utilitzar les mascaretes?

Abans de posar-se-la, cal:

  • Rentar-se les mans amb aigua i sabó o amb una solució hidroalcohòlica.
  • Col·locar-la de manera que cobreixi bé la boca i el nas, sense espais entre la cara i la mascareta, només el suficient per poder respirar.

Un cop posada:

  • No s’ha de tocar.
  • Si es toca, cal rentar-se bé les mans.

A l’hora de treure-se-la, cal:

  • Fer-ho des de la part del darrere o les cintes que la subjecten, sense tocar la part que pugui estar contaminada.
  • Llençar-la en una bossa tancada, si és d’un sol ús.
  • Netejar la zona d'ajustament amb la cara, si és una mascareta autofiltrant.
  • Rentar-la a 60 oC si és una mascareta casolana.
  • Rentar-se les mans abans amb aigua i sabó o amb una solució hidroalcohòlica.

És necessari canviar-se la mascareta tan aviat com estigui humida.

L’escut facial o màscara protectora facial es pot reutilitzar amb rentat intensiu diari amb aigua i sabó.  

Quant als que són de cartró amb un visor de plàstic, cal llençar cada dia la part de cartró, però el visor es pot reutilitzar després de netejar-lo. 

Perquè sigui efectiu, cal que s’ajusti correctament a la cara, dur-lo posat tot el dia, excepte per menjar i beure, i rentar-se bé les mans cada cop que es treu.

 

 

 

 

 

 

Darrera actualització: 28.05.2020 | 11:50