Impulsen una jornada a Castellterçol sobre els inicis de l’objecció de consciència a Catalunya

L’Institut Català Internacional per la Pau, el Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Castellterçol, amb la col·laboració de l’associació cultural Modilianum, uneixen esforços per organitzar la jornada Els inicis de l’objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida.

Amb l’objectiu d’aprofundir sobre aquest fet històric que va tenir els seus inicis al municipi, i sensibilitzar a la gent amb experiències d’aquell moviment explicades pels seus protagonistes, el 8 de juliol tindrà lloc una jornada sobre l’objecció de consciència.

La jornada es farà al Centre Espai Escènic des de les 9.30 h del matí fins a les 19.30 h i per participar-hi cal inscriure’s gratuïtament al web memoria.gencat.cat/objeccio.

El programa de l’acte

Els inicis de l’objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida comptarà amb persones fortament vinculades amb els inicis d’aquest moviment. Hi participaran persones com Pepe Beúnza, primer objector polític de l’Estat espanyol; Maria Comín, filla d’Alfonso Carlos Comín, un dels impulsors dels campaments i que es troba enterrat a Castellterçol; Marta Casas, organitzadora d’aquelles primeres trobades estiuenques o Carlos Ángel Ordás García, historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La jornada permetrà reflexionar sobre les experiències viscudes en aquells moments, posar sobre la taula les visions que tenien les persones que participaven d’aquell moviment i fer una pinzellada de les tensions que es van viure.

El dia tancarà amb la rua-acció VERAPAU BOLET de l’artista moianès Marcel·lí Antúnez, fundador de la Fura dels Baus. Antúnez prepara una recreació artística que es farà pels carrers i places del poble i que comptarà amb la participació d’entitats culturals de Castellterçol.

Context històric

L’organització d’uns campaments a Sant Julià d’Úixols (Castellterçol, Moianès) els estius de 1967 a 1971 va constituir el germen de l’objecció de consciència a Catalunya, fa 50 anys. Aquestes estades,  d’una setmana de durada i amb una component de clandestinitat, eren una experiència de vida comunitària, amb treball manual, meditacions, dieta vegetariana i converses guiades en els prats propers a l’ermita.

Sant Julià d'Úixols, situat en un lloc apartat a 900 metres d’altitud i amb grans panoràmiques —sense aigua ni llum— va agrupar prop d’un centenar de persones a cada convocatòria. Els campaments seguien la pauta de la Comunitat de l’Arca, fundada per Lanza del Vasto a França acabada la Segona Guerra Mundial.

Lanza del Vasto, deixeble directe de Gandhi, va començar a venir a Catalunya per iniciativa, entre d’altres, d’Alfonso Comín, que va residir també a Castellterçol.