https://www.wikiloc.com/walking-trails/castelltercol-pas-a-pas-els-oratoris-54101880
*Sortida i arribada: plaça de l’Església
*Ruta a peu: circular, 2,5 quilòmetres, 1’15h
*Indrets: església de Sant Fruitós, plaça de Tresserres, carrer de Sant Llogari, cementiri municipal, plaça de Cal Campana, els oratoris, font del Viver, mas i mirador de Salavert.
*Què aprendreu? Que Castellterçol s’estima dos sants que tenen el mateix nom, però feines ben diferents. Que fa anys, per Corpus, els carrers feien olor de flors i plantes boscanes. Que la pesta no perdona ni respecta ningú. Que si mai et porten a cal Cuires, no és bona notícia. Que un Via Crucis podia ser una autèntica excursió pels afores del poble.Que les campanes sonen per bé i per mal, i són el batec del poble.
BUSQUEM, BUSQUEM! A veure si, durant el recorregut, trobeu: un ocell de ceràmica, una pintura on surt l’escut del poble, un porquet, la inscripció 1855, un recordatori als caiguts, una flor carlina, la Mare de Déu de Montserrat, un parell de fonts.
IMPORTANT!
*Caminem pel nucli del poble i per zones rurals, on hi conviuen caminaires, bicis, motos i cotxes. No són vies gaire transitades, però estigueu atents.
*Horaris de missa: Laborables a les 17h (excepte dimarts i dijous), vigílies de diumenges i festius al es 19h, diumenges i festius a les 12h.
*Horaris del cementiri: diumenge, de 9:00h a 18:00h. La resta de dies es pot recollir la clau a l’ajuntament, en horari d’oficina.
*Tingueu cura de l’entorn i el patrimoni. En som responsables!
1.PLAÇA DE L’ESGLÉSIA
Aquest és punt més elevat de la població vella, just al centre del nucli antic. Toquen les hores, l’obertura i tancament de l’església, quan es combrega i en motiu d’una defunció. Sonen alegres pel repic de Festa Major, solemnes pel de Glòria i esverades si hi ha un incendi. També havien tocat el temut sometent. I quan les campanes no poden sonar, en alguns moments de Setmana Santa, es fan servir les tenebres o matraques. És un instrument ben antic i singular, una mena de roda d’on pengen martells de fusta. Quan es fa girar, els martells donen cops i emeten un so opac, en senyal de dol per la mort de Crist. Castellterçol és un dels pocs pobles de Catalunya on encara es poden sentir.
2.ESGLÉSIA DE SANT FRUITÓS
L’església de Sant Fruitós és un edifici barroc que ha sofert modificacions al llarg del temps. Té creu llatina, tres naus i un campanar de planta octogonal. L’any 1130, Sant Fruitós i la resta d’esglésies i ermites del poble, van ser cedides a la comunitat de canonges de Santa Maria de l’Estany. A finals del segle XIV els canonges van concedir-li el títol de pabordia. És un títol inferior a un priorat, però permet administrar les propietats de manera independent. Cremat durant la Guerra Civil, el temple es va haver de refer quasi bé de nou. També van desaparèixer sis quadres dedicats al màrtir Sant Víctor, pintats per l’artista barroc Marià Colomer entre 1806 i 1808. Al 1994 es van localitzar al Museu de Granollers. Porten l’escut del poble, així que l’origen és clar. Després d’una restauració, tornen a ser a les parets de l’església.
3.ELS CARRERS ENRAMATS
Per Corpus, Castellterçol floria amb les enramades. Carrers i places del casc antic s’omplien de garlandes, catifes florals. Per fer els guarniments es feia servir allò que es tenia més a mà: flors de l’hort i el jardí, branques recollides al bosc, de bruc, pi o boix. També anaven bé les pinyes, l’escorça, serradures. Les catifes es dibuixaven a terra i s’omplien amb combinacions de pètals de flors i sorra de diferents colors. Cada carrer feia un petit altar que el rector beneïa durant la processó de la tarda. Eren senzills i bonics, coberts amb estovalles brodades i guarnits amb ciris i poms de flors. A Castellterçol, la festa de Corpus es va perdre a mitjans del segle XX. Actualment, l’entitat Activaterçol organitza l’Ou com Balla, que es pot veure a la plaça Prat de la Riba i al jardí de la casa museu.
4.CEMENTIRI MUNICIPAL
Si a Castellterçol les campanes es planyen i us diuen que porten algú “a Cal Cuires”, és que van mal dades. Als veïns de la casa no els fa gens de gràcia l’expressió, com és comprensible. Però tampoc ho han pogut evitar. Al 1855, el cementiri nou es va construïr als afores del poble, just a tocar d’aquesta vivenda. I tothom es va acostumar a dir el malnom de la casa quan s’havia d’anar a un funeral. Antigament els difunts s’enterraven a l’església o a algun camp proper, al mig del poble. Però era molt insalubre i perillós. Sobretot en època d’epidèmies. Però va ser al 1854, quan el governador civil de Barcelona va ordenar traslladar els cementiris fora de les poblacions. Un greu brot de còlera matava milers de persones i tenir els cadàvers a prop era una maleïda font de contagi. Castellterçol va afanyar-se a construïr aquest cementiri, però durant uns mesos, les pobres víctimes van ser dipositades en un fossar provisional, al costat de Sant Miquel, l’ermita del castell. Aquest és un cementiri tranquil i senzill. Té una sola construcció que ha fet totes les funcions: morgue, sala d’autòpsies i capella.
5. ELS ORATORIS
Els oratoris són petites capelles de pedra que, al món rural, solen estar en llocs significatius com creuaments de camins, barris apartats, línies de terme, collets... Sempre guarden una imatge: el patró del poble, un sant o una verge significats, els quatre evangelistes. No hi ha documentació contrastada de l’origen d’aquests oratoris de Castellterçol. Però es creu que, antigament, s’hi ubicaven els misteris del Via Crucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions que expliquen la Passió de Jesús. La primera i l’última s’acostumaven a resar dins l’església parroquial. Així que, la resta d’estacions, devien estar situades en dotze petits altars, pedrons o capelletes. La gent gran del poble recorda haver-ne vist sis. Però s’han anat fent malbé, molts van ser desmuntats, pedra a pedra. I ara només se’n conserven tres als afores del poble, situats en un mateix camí i a poca distància l’un de l’altre. Dos d’ells van ser restaurats i l’altre es va haver de reconstruir del tot. Suposem que aquests oratoris es van fer servir en una època molt pròspera per Castellterçol, entre els segles XVII i XIX. Llavors hi havia molta feina a tractar llana i vendre gel. Els gremis eren importants, hi havia diners i gent. I el Via Crucis l’imaginem solemne i molt concorregut.
6.FONT DEL VIVER
Al terme de Castellterçol hi ha una cinquantena llarga de fonts. Algunes ragen més que d’altres, n’hi ha que estan equipades amb bancs i taules de pedra, petites basses d’obra i detalls religiosos, com figures o dibuixos. És una font molt antiga, que neix al repeu d’un marge, darrere de dos plataners centenaris. Se’n diu font de bassal, perquè la surgència és arran de terra i sol formar un toll. Ara no es pot veure, perquè el naixement s’ha cobert per protegir-lo. Però just a sota, al mur de pedra, s’hi ha col·locat un brollador modern. És un lloc tranquil, amb vistes al poble, perfecte per aturar-se a xerrar, llegir o badar. Aquestes fonts i els oratoris es conserven en bon estat gràcies a la tasca d’una colla de voluntaris del poble, que les netegen i endrecen.
7.MIRADOR DE SALAVERT
El camí de tornada al poble passa a tocar de Salavert. Just sobre la casa hi ha un mirador, des d’on es pot veure perfectament aquest mas, un dels més antics del poble. El Capbreu de Castellterçol de 1370 ja l’anomena. La finca, dedicada a l’agricultura i la ramaderia, ha experimentat diverses remodelacions. Però conserva l’estatus de ser una de les cases més viscudes del poble. Des d’aquest mirador es veuen altres masos històrics: l’Oller i la Ginebreda. Durant segles, tots han estat pendents dels avisos del campanar de l’església de Sant Fruitós. Voleu tornar al punt d’inici d’aquesta ruta? Només cal que pareu l’orella i seguiu els tocs.
MÉS INFORMACIÓ:
www.castelltersol.cat
http://totmoianes.com